Pescant entre les onades

Una dona es passeja per la riba. De cop, s’atura, retrocedeix, avança, mira molt concentrada dins l’aigua, sembla que busqui alguna cosa, i sobtadament s’ajup amb un moviment brusc, un pas enrera, un pas a l’esquerra, perd l’equilibri, s’esquitxa…però què fa? 

 Un grup de senyores que arreglen el món mentre recorren la platja d’una punta a l’altra passen al seu costat, l’observen, intenten esbrinar què busca entre les onades, potser ha perdut alguna cosa, però no veuen res d’especial, i segueixen el seu camí.

La dona segueix concentrada mirant el que amaga l’escuma, s’ajup altre cop amb la mà dins l’aigua, engrapant la sorra, que se li esmuny entre els dits.

Un grup de nens se li posen a córrer al voltant, criden i esquitxen, la dona ni els sent, no es mou, ella segueix amb la mirada fixa, hi ha alguna cosa dins l’aigua que la té atrapada.

I passa un minut, en passen cinc, i la dona marxa, com capficada, a la cara se li pot llegir un “llàstima!”

 

Mitja hora més tard la mateixa dona passa somrient satisfeta, que bonic el que ha pescat uns metres més enllà, és d’un blau intens!!