Bona revetlla!!

Nit d’envelat, petards, coques i fogueres; nit màgica com cap, on qualsevol cosa és possible, desitjos i amors d’estiu; la nit més curta de l’any ve plena de llegendes i tradicions populars, però ens en quedem amb una d’especial que expliquem als petits (ja no tant) de la casa:

“si et rentes la cara la nit de Sant Joan tindràs bellesa i salut tot l’any”.

“…jo només vull ser un trosset de natura en miniatura, me fondré davall ses ones…” (fragment de la cançó En s’estiu dels Antònia Font)

Juguem a l'abans era...

Als capvespres de juny ens agrada anar a remullar els peus tot resseguint les llargues platges, deixant-nos esquitxar per alguna onada més atrevida, però tant és, fa tanta calor… i anem repassant cada trosset de sorra, els ulls ja han après a distingir entre el que són pedres o vidres de colors.

Humits brillen, i segons com, és més fàcil de veure’ls, encara que aquella mateixa onada trapella se l’emporta d’una revolcada, i ssssshhhh…torna a sortir, i ara sí, ja és nostre!

 

I és que cada vegada és més difícil de trobar-ne. Podriem parlar de dues possibles causes: una, que el plàstic guanya terreny cada cop més davant el vidre com a material per a recipients, i dues, sembla que el reciclatge d’ampolles i vidres en general va en augment.

 

 

N’anem trobant i juguem a descobrir què eren abans: si el vidre és marró era una ampolla de cervesa, si és verd era una ampolla de cava, si és blanc era una ampolla d’aigua…

 

I ara 44 colors del que era i del que és en farà un tresor pel teu coll ;-)

La convivència

Mentres us presentem algunes peces fetes amb pedres i petxines que completen una mica més les col·leccions, us expliquem les noves conclusions que després de tres fires ben seguides l’una de l’altra hem tret.

 

Amb els veïns de parada, de passadís, els del costat, els del davant, els del darrera… de cop se t‘obre un món nou, ple de possibilitats i futures experiències, són noves coneixences que et poden aportar molt, o al contrari, ser la pitjor companyia durant tot un dia.

 

 

No ha estat el nostre cas, de moment hem tingut molt bons veïns, però hem vist situacions ben curioses, i d’altres per a tenir en compte i així poder-les evitar. No deixa de ser un espai petit i la convivència no sempre és fàcil, són moltes hores, i a vegades amb unes condicions metereològiques adverses com ara fred o calor i vent o pluja. 

És una faceta més de l’aprenentatge a 44 colors, cada dia que passa, aprenem una cosa nova que ens enriqueix.

 

I tot i ser novelles fent fires, ja comencem a repetir cares, serà que som quatre gats?