Aquest és en Glass

Cavalcant les onades, submergint-se als fons marins, tornant a la superfície sobre el llom d’un dofí, colant-se  de polissó a bord de grans vaixells mercants i viatjant a recer de les tempestes per mars i oceans dins la butxaca d’un nen per acabar a les platges de Garraf… aquesta és la història d’en Glass.

Ens agrada imaginar-li mil i una aventures marines, de nàufrag a firaire, aquesta és la seva historieta.

 

Avui us el presentem i és que a partir d’ara acompanyarà 44 colors com a mut espectador per pobles, viles, barris i ciutats, mentre juga a amagar-se entre els collarets, les arracades i els anells de la nostra paradeta.

 

Llamps i trons, i claus de ganxo!

Sona el despertador, són ¾ de 7h del matí d’un diumenge d’octubre, encara és fosc, algú diria que no han posat ni els carrers, què fem llevant-nos tant d’hora, mira que s’hi està de bé al llit!!

 

 

 

Avui tenim fira, i per això cal matinar. Hi ha unes hores de muntatge prèvies a l’obertura al públic, i és aleshores que ha d’estar tot llest per rebre la gent al punt de les 9h del matí.

La vigília queda tot apilat al rebedor de casa: collarets, arracades i anells a les seves caixes transportadores, la taula i les cadires; la roba i les fustes, i tota la “parafernàlia” que vesteix després la paradeta de 44 colors fent-la resultar atractiva a les mirades dels centenars de persones que passaran per davant, i que, o bé la ignoraran, o bé alguna cosa les farà deturar i observar amb més deteniment el que hi exposem.

 

Com deia, el despertador sona, però quelcom ja ens tenia semidesperts des de feia una bona estona: i és que plou! Sentim caure la pluja sobre la teulada de la galeria, un tro, dos trons, ui ui ui…

Aquest cap de setmana passat va ser la primera fira a la que no ens vàrem exposar a anar per les condicions metereològiques que feien trontollar el cel, malauradament la decisió no va ser la correcta, i a les 10h lluïa un sol espaterrant.

 La propera vegada farem cas d’allò de “la sort dels valents”.