Diumenge,
passejant per la Platja Gran de Pals buscant tresors i no trobant-ne (ja se
sap, a vegades hi són a grapats i d’altres no se’n veu ni un), de cop, davant
els nostres peus, ens vam ensopegar amb una pila de vidres polits de tots
colors i mides, barrejats amb la sorra.
Aquests
vidres no els havien portat les onades, fa temps que van deixar l’aigua. Algú
els va tornar allà on els va trobar.
I
aleshores ens imaginem un gerro ple de vidres a casa, a la tauleta del racó, en
un prestatge aguantant llibres, omplint-se de pols, o bé perduts, tancats i
ignorats dins una capsa…
Ara
tornaran a lluir, i ho faran com un dels 44
colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada