Caçadors de vidres

Estrenem el mes de de juliol parlant-vos d’una afició molt arrelada en alguns països: la de sortir a buscar vidres de platja i d’altres objectes o tresors.

 

Són gent que fa molts anys que es dedica a això, i no cullen el primer vidre que veuen, si no és el que volen, el deixen. Entre aquestes persones existeix com un codi de conducta i és que si en troben un amb arestes, que encara no està del tot polit, el deixen on és o el llencen al mar perquè s’acabi la feina.

 

Potser sí que comencen com fem tots, de petits a la platja arreplegant vidres de tots els colors. I un dia l’afició es torna passió, passen a buscar vidres especials, per la forma, pel color, pel relleu, pel gruix, per l’antiguitat, per l’orígen, o potser només en volen un, volen “aquell” que els hi manca fins arribar a completar la col·lecció. Poden passar-se anys buscant, recorrent platges i platges, i no defalleixen. Busquen el seu tresor. 

S’autodenominen caçadors de vidres de mar (seaglass hunters) i formen una comunitat internacional amb contactes arreu del món, comparteixen aquesta -podriem dir- curiosa passió, i ho plasmen en llibres i revistes,  butlletins digitals, webs i blogs, en un museu, i fins i tot celebren festivals anuals i exhibicions on s’ensenyen les rareses trobades, es comercialitza amb les peces de vidre (o ceràmica) i s’exposen les mil coses que es poden arribar a fer.

I vosaltres, sou caçadors de vidres? A 44 colors, i tant!!