Testimonis de mil viatges frustrats

Així veiem els trossos de fusta arreplegats a la platja:  testimonis de viatges frustrats per mars i oceans, restes de naufragis, de rierades abocades a mar, de tempestes que escombren la costa, petites colònies de peixos que van a la deriva fins arribar a les platges on les onades acaben per escupir-los sobre la sorra o les roques.

Els que arriben polits i blancs són els que porten més bagatge, d’altres encara tenen l’escorça enganxada. A 44 colors els recollim també, els deixem assecar i sense manipular-los en fem mòbils amb els vidres de colors. 

En teniem un que decorava la paradeta a les fires, i va agradar tant que ens hem decidit a fer-ne més. 

Per tant ara ja tenim collarets, arracades, anells, postals i la darrera novetat, els mòbils. Esperem que us agradin tant com a nosaltres.

 

Aprofitem aquest post per comunicar-vos que hem fet retocs al blog, creiem que ara serà més funcional i clar. Des del “què fem” podreu accedir a les pestanyes de collarets, arracades, anells, postals i mòbils on hi trobareu tota la informació necessària des de les mides, als materials i als preus.

Llàgrimes de sirena

Hi ha qui diu que els vidres de platja són les llàgrimes d’aquests éssers mitològics amb cos de dona i cua de peix.

 

Són molts els indrets amb llegendes i contes on apareixen aquesta mena de fades, i amb versions locals com les ondines, les nimfes, les dames d'aigua, les dragues i moltes més.

   

 

Sovint són contes infantils, on es representen com a fades aquàtiques que poden concedir un desig o guarir una malaltia; qui no ha somniat mai de tenir una cua de peix i baixar nedant a les grans profunditats marines i explorar-ne els tresors? D’altres són contes no tant infantils on les sirenes són figures malèfiques d’extrema bellesa que encarnen els pitjors dels vicis humans, seduint amb cants melodiosos els pobres mariners que acaben per perdre el cap, naufragant entre els esculls i no tornant a casa.

 

 

A 44 colors ens imaginem mil i una historietes quan recolectem vidres a la platja, i aquesta de que hi ha algú que plora al fons del mar ens entristeix una mica.

Surt es sol i sa boira de la mar comença a escampar...

Cantaven els Ja t’ho diré fa uns anys, i vet aquí que diumenge camí de la fira d’artesania vàrem viure justament això: el sol sortia, tacat de vermell, entre núvols, tenyint el cel de taronges i de grocs, sobre un mar pla com un mirall, on encara s’hi veien les barques de pescadors que una darrera l’altra anaven tornant cap a port.

  

44 colors no para, estem molt enfeinades, és temps de fires i de regals (amics invisibles, tions que caguen, el senyor panxut de la barba blanca o els tres reis d’orient) i gairebé no tenim ni temps d’escriure un post, però com que hi ha novetats…

Inaugurem amb postals de barques i peixos la nova pestanya del blog: “els altres colors”.