Hi
ha qui diu que els vidres de platja són les llàgrimes d’aquests éssers
mitològics amb cos de dona i cua de peix.
Són
molts els indrets amb llegendes i contes on apareixen aquesta mena de fades, i
amb versions locals com les ondines, les nimfes, les dames d'aigua, les dragues
i moltes més.
Sovint
són contes infantils, on es representen com a fades aquàtiques que poden
concedir un desig o guarir una malaltia; qui no ha somniat mai de tenir una cua
de peix i baixar nedant a les grans profunditats marines i explorar-ne els
tresors? D’altres són contes no tant infantils on les sirenes són figures malèfiques
d’extrema bellesa que encarnen els pitjors dels vicis humans, seduint amb cants
melodiosos els pobres mariners que acaben per perdre el cap, naufragant entre
els esculls i no tornant a casa.
A
44 colors ens imaginem mil i una historietes quan recolectem vidres a la platja,
i aquesta de que hi ha algú que plora al fons del mar ens entristeix una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada