Barcelona va
ser durant molts i molts anys una ciutat que vivia d’esquena al mar amb dos
rius que feien d’abocador i claveguera a cel obert, les aigües baixaven
tèrboles i pudents i arrossegaven tot tipus de materials que anaven omplint les
vores i les platges. Fa més o menys unes tres dècades la ciutat es va girar de cara
al mar i va descobrir unes platges brutes, plenes de deixalles i runa, vidres i
ferros.
Afortunadament
les coses han canviat, i ni els rius de Barcelona ni les seves platges són el
que recordem, ara convida passejar-hi i a buscar tresors.
I què millor
que celebrar el primer aniversari de 44
colors acostant-nos a una de les platges històricament més contaminades dels
voltants de Barcelona?
En concret hem
anat a la desembocadura del riu Besòs, a la platja de Sant Adrià de Besòs.
 |
|
Fotografies de Roser Cardona.
|
Sorprenent
veure baixar el riu clar, amb esplugabous i cormorans prenent el sol a les
seves illetes, amagats entre les canyes i la incipient vegetació de ribera.
I sí, el mar
estava especialment bonic i net, però sobretot generós, ens anava obsequiant
amb un munt de colors, mentre anàvem passejant entre còdols i sorra: blancs,
grocs, vermells, blaus, turqueses, verds, marrons, grisos, negres...
 |
|
Fotografies d’Isaac Caparrós.
|