De fires i firaires

Una fira és un esdeveniment social, econòmic  i cultural amb una llarga tradició històrica, i que normalment va acompanyada d’activitats d’entreteniment.

Els orígens ens porten a l’Europa de la baixa edat mitjana, entre els segles XI i XIV, quan els mercaders exposaven béns i mercaderies durant un període delimitat i en un lloc concret, a vegades a canvi de menjar o diners, i altres vegades intercanviant-los per altres productes.

Les fires se solien celebrar a les portes de les muralles, en espais oberts que es van acabar convertint, amb el creixement dels nuclis de població, en les places de mercat que coneixem ara, punts cèntrics i neuràlgics.

L’ofici de firaire, per tant, és un dels més antics que existeixen. A través de la història de la humanitat, i passant d’època en època, sempre hi ha hagut firaires, gent que viatjava de poble en poble oferint els seus productes artesanals.

I així és com començarem el mes de juny a 44 colors, de fira en fira. 

Hi esteu tots convidats!

La platja és evolució

Deia Heràclit d’Efès, filòsof grec presocràtic, que "no podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu" ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni nosaltres serem els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi. En la realitat no hi ha res d'estable, tot varia, es mou, neix i mor.

Amb  les platges passa igual, mai serà la mateixa. 

Imaginem-nos per un moment alguna cala que ja haguem estat. A l’hivern té un encant que a l’estiu no té; pel vespre o de bon matí la llum canvia; amb tramuntana, llevant o amb la calitja dels mesos d’agost l’aire és diferent… Això és quan la natura fa el seu curs.

Ara bé, és diferent quan els humans hi interaccionem. Anem un dia a la platja, ens hi trobem com al paradís, sorra neta, poca gent, aigües transparents, i la idealitzem.

I quan hi tornem, ens l’han canviat!! La sorra ara és plena de burilles, boles de paper d’alumini, llaunes de refresc i pals de gelat, i en l’aigua tèrbola hi suren plàstics, fustes i altres objectes que millor no anomenarem.

Des de 44 colors fem una crida a preservar i respectar el nostre entorn, tots volem aquell paradís, deixem-lo com l’hem trobat, o fins i tot, millor!

Això del handmade...

Està en voga, és un boom!

Alguna cosa es mou al voltant nostre: mercats, fires i festivals, botigues especialitzades, gimcanes temàtiques, articles als diaris, publicacions i conferències, tallers d’aprenentatge, programes a la tele…

El DIY (do it yourself – fes-t’ho tu mateix) és més una actitud que un acte, és una manera de viure, és fer-se un mateix les coses. Quan més t’involucres en un projecte personal més coses descobreixes de tu mateix i del món que t’envolta.

Comences per atrevir-t’hi, proves, experimentes, et submergeixes en un món del tot enriquidor, sostenible, assequible i autogestionable. No cal tenir gaire infraestructura per començar, és intentar fer alguna cosa positiva per un mateix.

Aflora la creativitat: bones idees i sense diners, i si surt bé o no ja és una altre tema, però el fracàs hi és quan no ho intentes.

I aleshores és quan veus que te’n surts, que ja no pots deixar d’experimentar i perquè no, seguir jugant.

És per tot això que les peces fetes a mà tenen un valor afegit.

Us deixem amb un article que parla precisament de la creativitat: 18 cosas que las personas altamente creativas no hacen igual que el resto

I mentrestant des de 44 colors, tot i que els encàrrecs no paren, us presentem algunes peces més que substitueixen a les venudes.