La platja és evolució

Deia Heràclit d’Efès, filòsof grec presocràtic, que "no podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu" ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni nosaltres serem els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi. En la realitat no hi ha res d'estable, tot varia, es mou, neix i mor.

Amb  les platges passa igual, mai serà la mateixa. 

Imaginem-nos per un moment alguna cala que ja haguem estat. A l’hivern té un encant que a l’estiu no té; pel vespre o de bon matí la llum canvia; amb tramuntana, llevant o amb la calitja dels mesos d’agost l’aire és diferent… Això és quan la natura fa el seu curs.

Ara bé, és diferent quan els humans hi interaccionem. Anem un dia a la platja, ens hi trobem com al paradís, sorra neta, poca gent, aigües transparents, i la idealitzem.

I quan hi tornem, ens l’han canviat!! La sorra ara és plena de burilles, boles de paper d’alumini, llaunes de refresc i pals de gelat, i en l’aigua tèrbola hi suren plàstics, fustes i altres objectes que millor no anomenarem.

Des de 44 colors fem una crida a preservar i respectar el nostre entorn, tots volem aquell paradís, deixem-lo com l’hem trobat, o fins i tot, millor!